the club

 

Rusticae
×
Rafael i la Castanyadada

Rafael i la Castanyadada

  • Share

De tots els déus a tots els sants.

“Aquest és Rafael, per qui la Natura, mare de totes les coses, temé ser vençuda i morir amb la seva mort.”

INSPIRATION

Destaca aquesta llegenda a la tomba on jau Raffaello Sanzio da Urbino, el millor pintor de tots els temps, al Panteó de Roma, un dels edificis més ben conservats de l’antiguitat. Construït originàriament l'any 27 aC pel general Agripa, com a temple dedicat a tots els déus (en grec Πάνθεον, Pàntheon), va patir un parell d'incendis fins que Adrià el va reconstruir totalment entre els anys 118 i 128.
Declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1980, la façana està formada per setze fines columnes fetes de granit egipci i la seva cúpula és un prodigi arquitectònic. Només té una entrada de llum, l'”oculus” situat a la part superior de la semiesfera, l'efecte del qual fou qualificat per Miquel Àngel com a «disseny angèlic i no humà» i per Stendhal com «el més bell record de l'antiguitat romana».

Brown arrow
INSPIRATION

La festa cristiana de Tots Sants fou instituïda al segle VII quan el papa Bonifaci IV, en lloc de fer enderrocar el Panteó romà, donà continuïtat a la tradició consagrant-lo als màrtirs del cristianisme. Segles més tard, l’Església va instituir la pràctica de recordar tots els difunts, just l’endemà de Tots Sants. D’aquesta manera, s’adoptava definitivament un costum pagà, propi de molts pobles de l’antigor.
Quan t’inventes una festa nova, convé fer quelcom per a que la gent no se n’oblidi, en aquest cas decidiren tocar campanes tota la nit anterior.
Els soferts campaners havien de passar-se hores de fred controlant la força de la campana, estem parlant d’unes peces de bronze des de set-cents quilograms fins a una tona de pes.

Brown arrow
INSPIRATION

Calia ingerir aliments molt calòrics, res millor que un grapat de castanyes o qualsevol altra fruita del temps, que feien passar avall amb algun vi dolç, ja fos moscatell o malvasia. Us podeu imaginar que sovint els campaners no estaven sols, els acompanyava molta gent disposada a compartir aquest ressopó tan senzill com saborós.
Mentre a l’església treballaven, la resta del poble passava l’estona vetllant els difunts i menjant dolços igualment energètics que no es fessin malbé d’un dia per l’altre. D’aquesta manera, sorgiren els panellets, tradicionalment fets a base d’ametlla i sucre, val a dir de massapà. A principis del segle XIX, amb la proliferació de les pastisseries, els panellets es convertiren per fi en un article comercial, al qual darrerament s’hi han afegit ingredients varis com ara els pinyons, coco, taronja o codonyat.
Una efemèride important en l’univers dels panellets arribà l’any 2002, en assolir el segell europeu de qualitat alimentària, esdevenint el primer producte elaborat a Europa en aconseguir aquest prestigiós guardó.

Brown arrow
INSPIRATION

Ja ho sabeu, per Tots Sants, ni llaminadura ni entremaliadura. Visita els hotels Rusticae de Catalunya Foto: Hotel La Vella Farga

Brown arrow

Also Rusticae

Cookies help us deliver our services. By using our services, you agree to our use of cookies. Learn more